dilluns, 13 de desembre de 2010

El litigi de l'art sacre a la Franja de Ponent (I)

Antecedents i història del Museu i les col·leccions
El naixement dels museus a la ciutat de Lleida no divergeix essencialment del d'altres ciutats catalanes. 
En primer lloc, com a altres capitals de província, arran de les conseqüències de la desamortització dels béns eclesiàstics, cap a mitjans del segle XIX, es formà la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics. Aquesta comissió tenia per objectiu la recollida i conservació d'obres d'art que serien la base per a la formació dels coneguts com a museus d'antiguitats.
En segon lloc, com a seu episcopal, també es creà un Museu Diocesà; en aquest cas ja a finals de segle i seguint les petjades del museu de Vic.
I, finalment, a inicis del segle XX, aflorà la necessitat d'un museu d'art públic. Com a la resta de museus d'art catalans i a diferència amb els grans museus europeus, formats a partir de les col·leccions reials, s'haurà d'anar bastint a partir de donacions i adquisicions. En aquesta línia el 1917 neix el Museu d'Art de Lleida.
L'actual Museu de Lleida és, doncs,museu  la conjunció d'aquestes tres línies de formació de fons i col·leccions de patrimoni artístic, de creació relativament recent.

La Comissió Provincial de Monuments va començar a actuar de manera continuada durant la dècada dels anys seixanta del segle XIX i, el 1868, ja disposava d'un petit espai dins l'edifici del Roser, llavors Institut de Segona Ensenyança, per a instal·lar-hi les peces i els materials que anava recuperant. Aquest espai serà conegut, al igual que a la resta de províncies on actuaven les comissions, com a Museu d'Antiguitats. 
El seu fons estava format, majoritàriament, per peces arqueològiques procedents de tot el territori lleidatà. Entre aquestes peces hi tingueren un paper important, tant per l'elevat nombre com per la seva qualitat, les obres procedents de la Seu Vella, que des dels inicis del segle XVIII havia estat convertida en caserna militar. Foren recuperades per la mateixa Comissió, on hi figuraven Josep Pleyan de Porta o Lluís Roca i Florejachs


Claustre de l'antic convent del Roser quan era Institut de Segona Ensenyança.
Font: http://fotos-antigues-lleida.blogspot.com/
El 1917 el Museu d'Antiguitats, sovint també esmentat com a Museu Provincial, va passar a compartir l'espai amb el nounat Museu d'Art de Lleida, nascut a partir de les donacions de Jaume Morera. Un espai que es va ubicar en el desaparegut Mercat de Sant Lluís, a l'avinguda Blondel. 
Des d'aquest any i fins a la Guerra Civil els dos fons, pictòric i lapidari, van conviure i compartir els mateixos destins. El 1934 serien traslladats a un nou edifici, l'antic Hospital de Santa Maria, avui seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI).


..............................................................................................................................................................

Per a més informació podeu consultar els breus vídeos sobre un reportatge que podeu trobar al web del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, explicant el procés de creació del Museu.

Llocs de consulta
www.museudelleida.cat
CASANOVA, Eugeni. El complot. La trama en la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d'art. Pagès Editors. Lleida, 2008.
BERLABÉ, Carmen. "El Museu Diocesà de Lleida: una història retrospectiva" a Urx. Revista cultural de l'Urgell. Núm. 8, 1995.
BERLABÉ, Carmen. Els inicis de la museologia a Lleida i el Museu Diocesà: història i vicissituds d'una col·lecció. Tesina de llicenciatura, UAB, 1999.
GRACIA GIMENO, Juan Antonio. La nueva diócesis de Barbastro-Monzón. Historia de un proceso. CSIC, 2001.