dimecres, 15 de desembre de 2010

El litigi de l'art sacre a la Franja de Ponent (II)

Inicis del Museu Diocesà
El Museu Diocesà de Lleida fou fundat el 1893 pel bisbe Josep Meseguer, seguint l'exemple del que el bisbe Morgades havia fet a Vic, on el museu episcopal havia estat inaugurat el 1891. L'objectiu principal era disposar d'una col·lecció d'objectes artístics que permetessin la formació dels seminaristes en temes d'arqueologia cristiana.
És en aquesta primera etapa del museu, anterior a la Guerra Civil, quan es produeix l'entrada més important d'obres, tant des d'un punt de vista quantitatiu com qualitatiu. Normalment s'aconseguia tot recuperant obres disperses i arraconades per les parròquies de la diòcesi, així com a partir de donacions.

El museu es va instal·lar des dels seus inicis en sales de l'edifici del seminari, avui seu del rectorat de la Universitat de Lleida. L'increment de les col·leccions obligà a realitzar diverses remodelacions de la seva instal·lació, entre les quals destaca el projecte de 1920 de Joan Bergós. 

Josep Meseguer i Costa. Foto: LLEGAT J. LLADONOSA (AJ. D'ALGUAIRE).

L'esclat de la guerra civil obre una etapa breu, però molt significativa, en la història del Museu Diocesà. Marcarà profundament el seu destí, ja que suposarà el seu desmantellament i alhora la seva desaparició com a museu durant aquests anys. 
Amb la sublevació de les guarnicions militars, el juliol de 1936, es desencadenà una reacció revolucionària de caire popular. Una de les conseqüències de la qual, fou la crema d'esglésies i la destrucció de part del patrimoni artístic religiós. 
El propi museu diocesà fou saquejat i desmantellat, i l'edifici del seminari fou convertit en la seu del POUM.  

Malgrat el seu estat, les obres foren recuperades i traslladades al Museu del Poble, la nova denominació que aleshores rebé el Museu d'Art Jaume Morera, situat a l'Antic Hospital de Santa Maria. Aquest museu va funcionar aleshores com a dipòsit d'urgència, on es van reunir tots els objectes i obres amb valor històric i artístic, recuperades per un grup d'afeccionats i per les autoritats republicanes, entre les quals cal citar Salvador Roca Lletjós i els artistes Antoni Garcia Lamolla i Enric Crous. Es realitzava la primera unió, tot i que fortuïta, dels diferents fons de les col·leccions lleidatanes.

A començaments del 1938, quan les forces de l'exèrcit franquista s'atansaven a la ciutat de Lleida, i davant del perill de bombardejos i atacs, s'habilità l'ermita de Butsènit com a dipòsit provisional dels fons artístics incautats pel govern republicà, inclosos els del museu diocesà.
L'agost d'aquell mateix any, però, l'exèrcit conquerí Butsènit, i els materials artístics foren traslladats, altra vegada, primer a Lleida i després a Saragossa, ciutat on restarien fins a l'acabament del conflicte bèl·lic.





Llocs de consulta
www.museudelleida.cat
CASANOVA, Eugeni. El complot. La trama en la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d'art. Pagès Editors. Lleida, 2008.
BERLABÉ, Carmen. "El Museu Diocesà de Lleida: una història retrospectiva" a Urx. Revista cultural de l'Urgell. Núm. 8, 1995.
BERLABÉ, Carmen. Els inicis de la museologia a Lleida i el Museu Diocesà: història i vicissituds d'una col·lecció. Tesina de llicenciatura, UAB, 1999.
GRACIA GIMENO, Juan Antonio. La nueva diócesis de Barbastro-Monzón. Historia de un proceso. CSIC, 2001.