diumenge, 12 de desembre de 2010

La missió científica de 1907

La missió científica de l'Institut d'Estudis Catalans sortia de Barcelona el 30 d'agost de 1907 constituïda pels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday, l'historiador del dret Guillem Maria de Brocà, el conservador del Museu de Vic mossèn Josep Gudiol i el fotògraf Adolf Mas. La seva missió era visitar edificis religiosos i civils de la capçalera i afluents de la Noguera Ribagorçana, per les valls de Luishon, Aran, Boí i Isàvena. D'aquesta manera, pretenien aixecar-ne els plànols, documentar els elements arquitectònics i les obres d'art, així com fer-ne fotografies.



Soperia. Pont Alt. Adolf Mas© Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic. E1-65.
 Exposició La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Obra Social "La Caixa"
Amb un equipatge que incloïa les esmentades cartes introductòries, quaderns de notes per estrenar, llapis, cinta mètrica i més de 90 kilos de material fotogràfic els expedicionaris sortien en tren de Barcelona un dissabte direcció Banyeres de Luison. Els clixés obtinguts es conserven a la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic. El passat 2008 l'Obra Social de la Fundació "La Caixa" els agrupà per realitzar una exposició itinerant sota el títol La missió arqueològica del 1907 als Pirineus
Cal entendre aquesta expedició en el marc de la Renaixença, de construcció d'uns valors nacionals cultes i científics, on el romànic despuntava com un estil genuïnament català que calia descobrir, conèixer, catalogar i restaurar.
Tot i això, la realitat de les parròquies de muntanya era que els faltaven diners a les seves arques, i així doncs es va constatar una pràctica habitual de venta de les obres d'art considerades velles davant les ofertes d'antiquaris estadounidencs.
El 1918 es van vendre unes pintures de l'església de Santa Maria de Mur a uns col·leccionistes estatunidencs. Per arrencar les pintures murals van contractar a una saga de restauradors italians, dirigits per Franco Steffanoni, de Bèrgam, que feien servir una tècnica especial, l'strappo.
Fotografia on es mostra l'arrencament de les pintures romàniques, enrotllades sobre si mateixes
amb un nou suport de gases de cotó i executat dalt de precàries bastides de fusta. 
Davant l'alt risc d'espoli, els responsables de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la Junta de Museus de Catalunya van contractar els mateixos tècnics italians per tal de traslladar les pintures romàniques que ara es conserven al MNAC a Barcelona; procurant aconseguir que així no viatgessin també a altres països. Les tasques d'arrencament s'iniciaren el 1919 i es perllongaren durant uns 3 anys.
Al següent enllaç podreu gaudir d'una mitja hora on s'aborden diferents aspectes del conegut Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, icona de la pintura mural del romànic de la Vall de Boí, que aquest any celebra ja una dècada com a patrimoni de la humanitat.