dimarts, 14 de desembre de 2010

Particularitats lingüístiques

Segurament a més d'un ens ha passat que quan hem dit que érem restauradors, ens han demanat que algun dia els fem un bon sopar, o els aconsellem on es pot menjar bé.
La confusió entre restauració i hostaleria ve de prendre el primer terme en un sentit figurat, és a dir, restaurar-nos d'un cansament, de la fatiga, de la fam. I és que aquest sentit figurat de la paraula ja ve d'antic, fa més d'un segle que s'usa i seria difícil establir el primer moment en que s'adopta en català. Tot i això, és una realitat que el sentit figurat en aquest cas gairebé ha desaparegut, aconseguint que es canviï el sentit literal de la paraula.

Fem una petita recerca bibliogràfica trobem que un hostal, tal i com ens diu el diccionari de l'IEC, és "la casa on donen menjar i allotjament per un preu". Terme amb una única accepció que es troba escrit en català amb aquest significat des del s. XIII, d'etimologia provinent del llatí hospĭtalis "dels hostes; relatiu a l'hospitalitat".
Per altra banda, si busquem al diccionari el terme restaurant, en aquest ja se'ns informa que és una paraula que apareix escrita en català des del s. XIV, provinent també del llatí restaurans, antis, participi de present del verb restaurare. En un primer origen l'accepció en la que s'empra la paraula és gairebé com a sinònim de restablir, tot i que en el diccionari se'ns dóna tres entrades actualment: adj. Restaurador | m. Reforçant, reconstituent | m. Establiment en què se serveixen àpats, menjars.
És significatiu que la tercera entrada del terme "restaurant" sigui la més habitual avui en dia, i que se'ns especifiqui que és un calc del francès "restaurant", sense concretar una data en concret.
Si continuem la recerca de la primera entrada que ens dóna el diccionari, la de restaurador, ens indica que apareix escrita a partir del s. XV, derivada del llatí restaurator, ōris; també en aquest cas amb dues entrades, la primera referint-se al nostre àmbit professional també: adj. Que restaura | 2. Persona que té cura d'un restaurant, especialment el cuiner o l'encarregat de la cuina.
Així doncs, podem seguir la recerca amb restauració [s. XIV; del ll. restauratio, ōnis], on trobem una accepció que ja ens situa en el marc dels béns culturals: 
1. Acció de restaurar | 2. ART Procés o conjunt d'intervencions progressives que, d'una manera simple o combinadament, tenen per objectiu de prolongar l'existència dels béns culturals, millorant, fins al màxim, llurs condicions físiques. | 3 ECOL Conjunt d'operacions destinades a crear unes condicions similars a les que presentava un sistema natural alterat per l'activitat humana. | 4 GASTR Activitat del restaurador. | 5 POLÍT Reposició al tron d'un rei destronat o del representant d'una dinastia foragitada.
És obvi que és una paraula polisèmica a la que se li han anat afegint significats per una qüestió d'evolució de la pròpia llengua, com a idioma viu. Tot i això, per evitar confusions, potser podríem trobar termes més específics.

Tal i com proposa l'ICOM en la seva terminologia de 2008 que hauríem d'adoptar els conservadors, la paraula conservació pot incloure en si mateixa l'acció de restaurar. La trobem escrita des de 1507, provinent del llatí conservatio, ōnis i l'IEC ens la defineix com "Acció de conservar. Estar encarregat de la conservació de monuments."
Per altra banda, potser el terme hostaleria seria més adient per la professió "agermanada", doncs segons el diccionari es refereix al "Conjunt de serveis que donen les empreses i les persones que es dediquen a proporcionar allotjament i menjar a d'altres persones a canvi d'un preu convingut."