dijous, 16 de desembre de 2010

A Son, disputes entre Catalunya i Aragó

Son és un dels pobles més alts de les valls d'Àneu, al Pallars Sobirà. A 1393 metres d'altitud i a 7 km d'Esterri d'Àneu. Citat ja en l'Acta de Consagració de la catedral de la Seu d'Urgell l'any 839, fou un poble amb certa esplendor econòmica, tal i com demostra l'església de Sant Just i Sant Pastor, una delícia del romànic al Pirineu.
Església romànica de Sant Just i Sant Pastor a Son.
En aquesta església s'hi conserva un retaule gòtic del del segle XV, atribuït a Pere d'Espallargues, deixeble de Pere Garcia de Benavarri i autor d'un altre retaule, el d'Enviny, que el 1909 va ser adquirit per col·leccionistes estadounidencs.
Tot i això, el que avui ens ocupa és el retaule de Son, que tal i com ens informa l'historiador del Museu de Lleida, Alberto Velasco, tampoc es va lliurar de les vendes a col·leccionistes "hi falten els diferents compartiments de la part baixa, que van ser venuts fraudulentament cap al 1939." 
Malgrat això, va aconseguir lliurar-se de la guerra del 1936 tot i que va obligar el seu trasllat a Lleida. El 1940 tornava al poble d'on no sortiria fins el 1989, quan va ser traslladat a Barcelona per ser restaurat. El 25 d'octubre de 1991 va se restituït al lloc actual. 
El conjunt consta de 23 peces que representen diverses escenes: la Mare de Déu i el nen, l'Anunciació, la Visitació, la Nativitat, l'Epifania i el martiri dels Sants Just i Pastor, entre altres representacions sacres.
Retaule major de l'Església de Sant Just i Sant Pastor,
obra de Pere d'Espallargues (s. XV)



La notícia saltava als diaris el passat mes de maig, quan sortia a subhasta una taula gòtica amb una autoria corresponent a "anònim aragonès". L'historiador Alberto Velasco, arran de la seva recerca, va poder demostrar que l'esmentada taula es corresponia a un dels fragments perduts de les parts baixes del retaule de Pere d'Espallargues a Son "avui se’n conserven dos al Museu Maricel de Sitges i un tercer al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell. […] El que jo proposava és que la taula venuda a Madrid fos un d’aquests compartiments desapareguts. I ho feia amb arguments molt i molt contundents, com ara la correspondència exacta de les mides amb les taules de Sitges i la Seu d’Urgell."

L'adquisició de la taula, però, va ser per la Direcció General d'Aragó, que sospitosament, va presentar un informe on afirmava que la taula seria obra del mestre de Vielha (curiosament, territori que tampoc és aragonès), corresponent a un conjunt del qual en conserva altres fragments en propietat.
La qüestió, una jugada política que us recomano de llegir per text del mateix Alberto Velasco, penjat al web del Museu de Lleida en el següent enllaç.

2 comentaris:

carles ha dit...

Molt interessant, realment, molt interessant... Felicitats per l'article

ALEIX BARBERÀ GINÉ ha dit...

Gràcies :)