dijous, 23 de desembre de 2010

Un Picasso amagat

En el procés d'intervenció a una obra d'art un dels passos inicials és sotmetre-la a una observació atenta i acurada per a la realització d'un informe sobre el seu estat de conservació. Aquesta observació, tal i com es recull en l'Annex D de la Carta de 1987 s'ha de recollir fotogràficament i s'ha de realitzar de manera multiespectral, amb unes condicions d'il·luminació conegudes.

Un examen multiespectral és aquell que es realitza en els diferents espectres de la llum, tant visibles com invisibles. Cal entendre la llum com una radiació electromagnètica, és a dir, un conjunt d'ones harmòniques que es difonen a partir d'una font en línia recta i en totes les direccions. Així doncs, al ser les radiacions electromagnètiques (entre les quals hi ha la "llum" tal i com l'entenem) un fenomen ondulatori, es defineixen per la seva longitud d'ona i la seva freqüència.

Aquest seria l'esquema d'una radiació electromagnètica: una ona. La longitud d'ona és la distància que hi ha entre un pic i el següent;
i la freqüència és l'espai de temps que transcorre mentre es realitza aquesta distància. Font: Wikipedia.


Cada tipus de radiació electromagnètica té una energia concreta (que és funció de la longitud d'ona i la freqüència) i segons l'energia que tingui, ens permetrà visualitzar la superfície d'una obra pictòrica, o bé penetrar-la per observar el dibuix preparatori. És per aquesta diversitat de possibilitats que cal realitzar un estudi amb cada tipus de radiació, doncs ens donen informacions complementàries entre elles.

Aquest és un esquema de l'espectre de radiacions electromagnètiques. En funció de la seva longitud d'ona i freqüència, o el que és el mateix, de la seva energia, les classifiquem en aquests rangs. Font: Revista Catalana de Geografia.
Havent fet aquesta introducció, podem detallar quins tipus de radiacions electromagnètiques ens són útils a l'hora de diagnosticar els béns culturals, ordenades segons la seva energia:

- Raigs X. Poden travessar els objectes o la policromia en funció del número atòmic dels elements, el gruix dels materials que els constitueixen i la longitud d'ona de la radiació incident. Així doncs, amb aquesta tècnica, segons l'energia de la radiació X, podem traspassar la policromia per observar capes pictòriques subjacents o fins i tot el propi suport (en el cas de ser pintura sobre fusta ens és particularment interessant perquè ens indica si hi ha claus, el nombre de blocs que componen l'obra, etc.)

- Radiacions UV. Aquestes radiacions actuen sobre la superfície de la capa pictòrica, interaccionant amb ella, és a dir, excitant els electrons que componen la policromia. Al realitzar aquesta excitació s'emet una radiació que és característica de cada tipus d'element (no confondre amb color). D'aquesta manera, pigments metàl·lics tindran una reflexió d'UV similar, però molt diferent a una capa de vernís, que ens donarà una reflexió homogènia sobre la superfície de la policromia. Amb aquesta tècnica es poden distingir fàcilment addicions, repintades, presència de vernissos, etc.

- Radiacions visibles. Són aquelles que el nostre ull pot captar sense l'ajut d'altres aparells (tal i com requerim amb la resta de radiacions). Aquesta radiació, al ser a la que estem més familiaritzats, presenta multitud de tècniques d'aplicació. Entre elles trobem la il·luminació rasant (amb una font de llum entre 5 i 30º sobre la superfície de l'obra, que ens deixa veure les irregularitats de la superfície), la il·luminació transmesa (amb una font de llum des del revers de l'obra que ens permet observar les zones desgastades que permeten el pas de la llum), la macrofotografia, la microfotografia, la colorimetria, etc.

- Radiacions IR. Són aquelles que transmeten a la substància que travessen una intensitat calorífica, en funció del tipus de matèria que és travessada o el seu gruix. Amb la interpretació amb mètodes específics de quins elements adopten més o menys reflexió d'aquesta "temperatura" podem visualitzar dibuixos preparatoris, firmes amagades, penediments de l'artista, etc.

Tot i que aquestes nocions esmentades són molt bàsiques, procurarem aprofundir-les en entrades següents, ja que hi ha una gran diversitat de tècniques analítiques no destructives que es basen en les radiacions electromagnètiques. Tot i això, us recomano que entreu al següent enllaç, on estan explicades d'una manera molt amena, amb l'exemplificació directa en pantalla de cada tipus de llum.

Es tracta d'un treball del museu Guggenheim de Bilbao on es mostren les diferents aplicacions de cada tipus de radiació per a la determinació i reconstrucció digital d'una pintura subjacent en un quadre de Picasso. Tot un món!

Font: http://www.guggenheim-bilbao.es/secciones/investigacion/un_picasso_escondido/es.html