dissabte, 19 de novembre de 2011

La restauració a TVE

A Televisió Espanyola hi ha un curiós programa que es diu "Los oficios de la cultura" on presenten a través de la mirada d'estudiants, diferents professions relacionades en l'àmbit cultural. Us poso la que tracta sobre restauració.











dijous, 17 de novembre de 2011

Nova feina!

El proper dilluns iniciarem una nova intervenció de restauració al monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal. El procés de restauració consistirà en realitzar tasques de consolidació de les pintures murals d'una sala annexa a l'església i s'allargaran durant un mes.

Més endavant, us explicarem amb més detall què hi farem en aquest nou treball, dirigit per l'empresa IDEART RESTAURA, S.L.

El monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal.
Font: http://lerida-lleida.pueblosespana.es/gerridelasal/

dissabte, 12 de novembre de 2011

Actes pel 30è aniversari del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Us adjuntem el calendari d'actes programats per commemorar els 30 anys del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), extret del tríptic que ens han fet arribar des de la institució. Esperem que sigui del vostre interès i que en feu la difusió que considereu convenient.



dimecres, 26 d’octubre de 2011

L'interior d'una restauració

Per si us l'heu perdut, aquí teniu l'enllaç al programa d'avui del "Què, qui, com" del Canal33, on han parlat de la restauració del quadre de Martí Alsina "El gran dia de Girona", la tela més gran de la història de l'art català. Tot i alguns titubejos, aporta una aproximació força interessant al món de la restauració de l'art, i del seu caràcter multidisciplinari.

Una imatge del programa. Visualitzeu-lo aquí
A més a més, des del web de Patrimoni de la Generalitat, podreu consultar un reportatge amb detalls sobre la intervenció i vídeos sobre el seu espectacular i difícil trasllat des del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) cap al Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBMC).

dijous, 6 d’octubre de 2011

RETABLO. Terminología básica ilustrada

Interessant plataforma la que han creat el Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico (IAPH) en col·laboració amb el Getty Conservation Institute de Canadà. Ens presenta la terminologia il·lustrada dels materials, tècniques i aspectes dels retaules, en diferents idiomes i amb imatges molt aclaridores.

Sempre pot ser un recurs més a l'hora d'aproximar-se i conèixer aquesta tipologia artística, tan abundant durant el barroc a la península.

Captura de pantalla des de la plataforma on-line
Si la voleu visitar, ho podeu fer des del següent enllaç.

El litigi de l'art sacre a la Franja de Ponent (XII)

El paper de la classe política (II)
El 16 de juny de 1995 s'aprova la desmembració, entrant en vigor el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutationem i poc després Aragó va començar a parlar de les obres d'art. La Paeria va reaccionar activament presentant el Pla de Museus per a la ciutat el maig de 1996. El document feia referència al compromís de 1988 d'Eduard Carbonell per a la creació d'un Museu per a la ciutat.
El maig i el desembre de 1996 i el maig de 1997, el bisbat, amb la col·laboració de la Paeria, va organitzar exposicions de portes obertes al palau Episcopal a fi que els lleidatans veiessin una part dels fons artístics.
Ja enmig de la polèmica, el 24 de desembre de 1997 es va inaugurar l'exposició Proemium, que contenia 58 obres fonamentals del museu, amb algunes de procedència aragonesa. L'exposició, de caràcter permanent, era emplaçada a l'església de Sant Martí, habilitada com a seu del Museu Diocesà fins que estigués enllestida la seu definitiva a la llar de Sant Josep. La decisió la van prendre l'1 d'agost de 1997 el conseller de cultura Joan Maria Pujals, l'aleshores bisbe de Lleida Ramon Malla, el paer en cap Antoni Siurana, el president de la Diputació, Josep Grau, i el president del Consell comarcal del Segrià Francesc Teixidó; redactant un conveni per repartir el pressupost de les noves instal·lacions que calia crear i assignant la xifra de mil milions de pessetes (60% aportat per la Generalitat i el 40% restant a parts iguals entre Paeria i Diputació).
El 12 de març de 1999 succeeix un fet clau per a la protecció de les obres en litigi. Es publica un edicte del Departament de Cultura que anunciava la inclusió al Catàleg del patrimoni Cultural Català de la col·lecció de Museu Diocesà, a fi de blindar-la davant de les reclamacions de Barbastre i quedant emparada per la Llei 9/1993 del Patrimoni cultural català. Aquest mateix any, el 18 d'abril, finalment la Generalitat aprova la constitució del Consorci del Museu, format per les cinc entitats signats esmentades, i els seus estatuts, quedant constituït el 27 de maig.

dilluns, 1 d’agost de 2011

Les beques del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Aquest 2011 s'ha fet esperar, però ja ha sortit la convocatòria per a les beques relacionades amb els processos de conservació i restauració de béns culturals mobles que es desenvoluparan de setembre a desembre d'aquest mateix 2011 al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. La novetat és que, tot i mantenir-se les mateixes especialitats que en els últims anys, s'atorgaran més places a alguna d'elles. Per a més informació, seguiu el link:

http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.8d9f3f7e23c1cd519e629e30b0c
0e1a0/?vgnextoid=34f064e35b0e3210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=34f0
64e35b0e3210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=6a38827de2fc
2210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

dijous, 28 de juliol de 2011

L'aventura del romànic

Tot i que força divulgatiu, va ser un programa que va donar una visió del que ha estat el romànic a casa nostra des que es va començar a revaloritzar i els periples pels que han passat algunes de les obres emblemàtiques del nostre patrimoni. Una recomanació pels que us el vau perdre.

dimecres, 1 de juny de 2011

Cap a Organyà

L'església de Santa Maria d'Organyà serà l'escenari de la propera intervenció en que col·laborarà Eix Restaura - Conservació del patrimoni durant la propera setmana, sota la direcció d'IDEART S. L. La col·legiata de Santa Maria d'Organyà fou l'escenari de la prèdica de les Homilies i, molt probablement, el lloc on foren redactades. L'edifici actual és el producte de gairebé deu segles d'obres, reformes i modificacions diverses, que han alterat profundament la fàbrica primitiva.

La intervenció se centrarà en unes pintures del cambril de l'església, més endavant us en donarem més detalls.

divendres, 29 d’abril de 2011

Finalitza la intervenció a l'IEI

Avui ja hem donat per finalitzada la intervenció de restauració a la sala dels coloquis de l'actual seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Els requeriments de la institució, que fa un gran ús d'aquesta sala, ens han portat a organitzar-nos per poder finalitzar la feina en tan sols tres dies, treballant matí i tarda.

La setmana entrant us ensenyarem algunes de les imatges del resultat d'aquesta "intervenció llampec", però us n'avancem algunes que il·lustren el procés de restauració.

Proves de neteja.
Fotografia: Eix restaura - Conservació del patrimoni

Eliminació de taques per via humida amb apòsits.
Fotografia: Eix restaura - Conservació del patrimoni

dimarts, 26 d’abril de 2011

Comencem la restauració a l'IEI

Avui hem iniciat la intervenció a la sala dels Col·loquis de l'actual seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, antic hospital de Santa Maria de Lleida. La restauració consisteix principalment en la remoció d'unes taques sobre la superfície de l'arcada gòtica originades per una fuita d'aigua que hi hagué a l'edifici, i que arrossegà gran quantitat de brutícia dissolta que ha quedat adherida al material petri.

A més a més, també s'està treballant sobre la pintura mural contemporània, datada al 1966, que és obra de l'artista J. Pizarro i que sortosament no es veié afectada per la fuita. Principalment presenta taques en forma d'escorrentia a la franja baixa (probablement de cafè, doncs hi hagué una tauleta amb cafetera davant d'aquesta paret durant un temps). Puntualment, també presenta pèrdues de policromia per cops o d'antigues instal·lacions elèctriques; així com bombolles i arrissaments.

Recull de fotografies de l'estat abans de la intervenció.
Fotografies: Eix restaura - Conservació del patrimoni

diumenge, 17 d’abril de 2011

Restaurem a l'Antic Hospital de Santa Maria

Disculpareu que durant els darrers dos mesos hàgim actualitzat poques vegades el bloc, però hem estat treballant en l'última intervenció realitzada, al poble de Conques (Pallars Jussà), sense connexió a la gran xarxa.

Retornats a la capital ponentina, el dia 26 d'abril Eix restaura iniciarà una intervenció de restauració a una sala de l'edifici gòtic que acull l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) a Lleida, l'antic hospital de Santa Maria. Es tractarà d'eliminar unes concrecions i taques aparegudes sobre una arcuació ogival i una intervenció puntual a la pintura mural que decora la sala, realitzada durant el segle XX. Podeu trobar informació sobre l'edifici al següent enllaç.

Un cop s'iniciï la restauració, us anirem donant més informació. Que tingueu una bona setmana santa!

Una imatge històrica de la que actualment és la seu de l'IEI.
Font: www.fpiei.cat

dissabte, 5 de març de 2011

Per fi, el web del CRBMC

Des de Catalunya la Generalitat organitza les restauracions sobre el patrimoni moble que es realitzen a partir de subvencions oficials a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès).
Seria, salvant les distàncies, l'equivalent del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico per Andalusia. En definitiva, és el referent de la restauració per al territori català, i compta amb unes grans instal·lacions construïdes de nova planta ja amb la concepció de que acollissin tal funció, és a dir, fet a mida!

Des de fa ben poc, compta per fi amb la seva pròpia pàgina web, que us recomano que visiteu al següent enllaç. Hi podreu trobar de tot!

divendres, 11 de febrer de 2011

Nous projectes!

Durant la setmana vinent us anirem detallant les properes intervencions en les que participarà Eix Restaura - Conservació del patrimoni, que s'estan acabant d'ultimar en aquests darrers dies. La setmana vinent tenim previst poder finalitzar la intervenció del capitell romànic provinent de la col·legiata de Sant Pere d'Àger que estem realitzant pel Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, de la qual procurarem donar-vos la informació del projecte realitzat.

A més a més, tenim a la vista dos nous projectes:
En un primer moment, una intervenció com a membre de l'equip de restauració que coordina IDEART SL, a càrrec de Roger Xarriè, a un cambril de l'Església de Conques, al Pallars Jussà.

L'altre, ja us el comentarem més endavant, quan s'acabi de concretar!

dimecres, 9 de febrer de 2011

Nuñez&Navarro torna a la càrrega

Plataforma La Rotonda: Salvem La Rotonda.

La Rotonda, antic Hotel Metropolitan, és un edifici modernista que l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana va projectar per Salvador Andreu, iniciant-se les obres l’any 1906 i finalitzant el 1918. De forma immediata va ser ampliat per l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. És un dels 115 edificis de la Ruta del Modernisme de Barcelona.
Situació actual: Hi ha un pla urbanístic, promogut per la iniciativa privada i que ja ha estat aprovat per l’Ajuntament de Barcelona, que preveu l’enderrocament del 80% de l’edifici de La Rotonda, modificant radicalment el volum original.
Aquest volum està protegit,  al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del districte 5, fet pel mateix Ajuntament.


Aquesta és la informació que la plataforma La Rotonda presenta al seu bloc. Si us voleu afegir al manifest o llegir i veure els projectes de manera més detallada, adreceu-vos al següent web.



La Rotonda terminal (català) from Javier Rada on Vimeo.

dimarts, 8 de febrer de 2011

Tenim domini!

EIX RESTAURA - Conservació del patrimoni ha fet un pas més per a la consolidació del seu projecte, en vista al gran nombre de visites que hem rebut en els últims dos mesos, els inicials en el funcionament del bloc i amb els quals hem superat d'escreix ja el miler de visites.

Aquest cop ha tocat el torn a la compra de domini propi per l'allotjament del bloc, un domini.cat. Això no vol dir que desaparegui l'allotjament de blogger, sinó que es direccionarà automàticament cap al nou allotjament. Així doncs, actualment Eix Restaura té registrats els diversos allotjaments de blogger i punt cat.

Aquest fet obre noves possibilitats en relació al material que es podrà hostatjar i presentar des de la pàgina web, així que pròximament realitzarem nous avenços.

www.domini.cat

El litigi de l'art sacre a la Franja de Ponent (XII)

El 16 de juny de 1995 s'aprova la desmembració, entrant en vigor el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutationem i poc després Aragó va començar a parlar de les obres d'art. La Paeria va reaccionar activament presentant el Pla de Museus per a la ciutat el maig de 1996. El document feia referència al compromís de 1988 d'Eduard Carbonell per a la creació d'un Museu per a la ciutat.
El maig i el desembre de 1996 i el maig de 1997, el bisbat, amb la col·laboració de la Paeria, va organitzar exposicions de portes obertes al palau Episcopal a fi que els lleidatans veiessin una part dels fons artístics.
Ja enmig de la polèmica, el 24 de desembre de 1997 es va inaugurar l'exposició Proemium, que contenia 58 obres fonamentals del museu, amb algunes de procedència aragonesa. L'exposició, de caràcter permanent, era emplaçada a l'església de Sant Martí, habilitada com a seu del Museu Diocesà fins que estigués enllestida la seu definitiva a la llar de Sant Josep. La decisió la van prendre l'1 d'agost de 1997 el conseller de cultura Joan Maria Pujals, l'aleshores bisbe de Lleida Ramon Malla, el paer en cap Antoni Siurana, el president de la Diputació, Josep Grau, i el president del Consell comarcal del Segrià Francesc Teixidó; redactant un conveni per repartir el pressupost de les noves instal·lacions que calia crear i assignant la xifra de mil milions de pessetes (60% aportat per la Generalitat i el 40% restant a parts iguals entre Paeria i Diputació).
El 12 de març de 1999 succeeix un fet clau per a la protecció de les obres en litigi. Es publica un edicte del Departament de Cultura que anunciava la inclusió al Catàleg del patrimoni Cultural Català de la col·lecció de Museu Diocesà, a fi de blindar-la davant de les reclamacions de Barbastre i quedant emparada per la Llei 9/1993 del Patrimoni cultural català. Aquest mateix any, el 18 d'abril, finalment la Generalitat aprova la constitució del Consorci del Museu, format per les cinc entitats signats esmentades, i els seus estatuts, quedant constituït el 27 de maig.


Llocs de consulta
www.museudelleida.cat
CASANOVA, Eugeni. El complot. La trama en la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d'art. Pagès Editors. Lleida, 2008.
BERLABÉ, Carmen. "El Museu Diocesà de Lleida: una història retrospectiva" a Urx. Revista cultural de l'Urgell. Núm. 8, 1995.
BERLABÉ, Carmen. Els inicis de la museologia a Lleida i el Museu Diocesà: història i vicissituds d'una col·lecció. Tesina de llicenciatura, UAB, 1999.
GRACIA GIMENO, Juan Antonio. La nueva diócesis de Barbastro-Monzón. Historia de un proceso. CSIC, 2001.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Google ataca de nou!

Google és una de les grans empreses del món d'internet, que compta amb propostes força útils per a tots: es va iniciar com un cercador a la xarxa, va comprar Youtube, va impulsar GoogleMaps i el perfeccionà amb l'StreetView... amb què més ens podria sortir ara?

La nova empresa de google porta per nom Art Project. És una plataforma digital gegantina que ens posa a l'abast de l'ordinador realitzar visites a grans museus del món, d'una manera similar a l'StreetView, però aquesta vegada passejant per les diferents sales del Museu Thyssen-Bornemisza per poder contemplar les seves obres.

Però la cosa no acaba aquí. Aquest web alhora ens ofereix diferents modes de desplaçar-nos pels museus d'una manera còmode, senzilla i intuïtiva: cercador per paraules clau; llistats de museus i obres; visualitzacions de les plantes dels museus per facilitar el desplaçament entre sales; obres relacionades i la possibilitat d'obtenir tot d'informació de les obres que s'estan contemplant en cada moment (autor, estil, història de l'obra, etc.).

Una gran iniciativa que, sincerament, m'ha corprès. La qualitat de les imatges (doncs moltes de les obres permeten ser ampliades amb una definició fascinant) i la possibilitat d'informació que brinda l'Art Project facilitaran el coneixement i la difusió de la disciplina que ens diferencia i distingeix d'una manera més especial: l'art.

Impressionants vistes de l'Hermitage a Sant Petersburg que ens permet la nova plataforma de Google.

En el següent vídeo, en anglès, se'ns presenta el funcionament fàcil i intuïtiu de la pàgina.



I per tafanejar una mica, un vídeo de com van realitzar la tasca d'obtenir tants terabytes d'informació.

diumenge, 6 de febrer de 2011

La capella Sixtina, sense turistes

Avui a l'Espai Internet de la Televisió de Catalunya s'han interessat per un dels temes que iniciàvem en una entrada anterior, el de les panoràmiques. En concret, han fet referència a una panoràmica molt impressionant de la Capella Sixtina, on es poden apreciar tant les pintures del Judici Final de Miquel Àngel, com les desenes d'obres d'altres artistes del renaixement italià que decoren la sala i que queden eclipsades per la famosa volta.

Una de les imatges que ens ofereix la panoràmica.

Amb el ratolí de l'ordinador, ens podem endinsar per donar una volta de 360º a través de les pintures que la decoren i completament sols. Tot i que no permet un gran augment de la imatge, segur que es poden apreciar amb molt més detall que amb una visita habitual a les estances vaticanes. Visiteu-lo al següent enllaç i si voleu saber més sobre la seva intervenció de restauració, a la viquipèdia n'hi ha una entrada! No aporta dades tècniques, però malgrat això és força completa en referència a la història i serveix de referència per la controvèrsia que va generar.


Podeu llegir sobre el grup que l'any 2008 va tenir el privilegi de passar cinc nits a soles a la capella Sixtina per a la realització d'aquest treball en el següent enllaç. Per altra banda, el que us recomano és recuperar l'empresa Calidos, per gaudir d'un dels seus treballs en panoràmiques. En aquest cas es tracta del magnífic claustre de la Seu Vella de Lleida. Espero que en guadiu!

divendres, 4 de febrer de 2011

Compartir el material de restauració pot sortir a compte

Avui us presentem una iniciativa que fa uns dies va arribar a la xarxa, malgrat que en els últims dos mesos no ha tingut entrades o activitats, i que penso que pot ser útil per al col·lectiu de conservadors.
Es tracta d'un bloc per promoure l'intercanvi de materials de restauració que porta per nom 3R.

El funcionament és senzill: La gent que tingui materials, productes, eines, etc. específics de restauració sense ús als seus tallers, i als quals no pugui donar sortida o ús abans que perdin les seves propietats; els presenta en una entrada a aquest bloc.

De la mateixa manera, si hom busca algun producte o eina en concret, pot mirar al bloc si hi ha algú que n'ofereix. D'aquesta manera els implicats es poden posar en contacte per fer l'intercanvi, compra o cessió.

Visiteu-lo, feu-ne ús o el que cregueu més convenient al següent enllaç.

Aquesta és la imatge que presenta el bloc: http://www.3r-tresr.blogspot.com/


dimecres, 2 de febrer de 2011

El Barça també restaura el seu patrimoni

Al llarg de la història el Futbol Club Barcelona ha aconseguit una gran repercussió social i mediàtica que podríem arribar a dir, està en el seu punt més àlgid. Això li ha valgut l'estima i apreci dels seus fans que, de vegades, són artistes. D'aquesta manera, és habitual que institucions d'aquest tipus rebin donacions d'obres d'art per part dels seus propis autors, en motiu de reconeixement.

El fons patrimonial del Futbol Club Barcelona compta amb obres d'artistes de la talla de Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Tàpies, Josep Segrelles o Josep Maria Subirachs, entre altres noms potser no tan reconeguts. Però segurament siguin els èxits esportius el que han dut al Museu del Futbol Club Barcelona President Núñez a ser el tercer més visitat de Catalunya segons dades de 2009, per darrere només del Museu Picasso i del Teatre-Museu Dalí (tot i que aquesta institució conjumina quatre museus en un mateix ens). Sorprenent que rebi doncs, més visites que el propi Museu Nacional d'Art de Catalunya. Tot i que al web del club diguin que és el més visitat del territori català, podeu consultar les estadístiques oficials al web de la Generalitat de Catalunya al següent enllaç per comprovar que no és del tot cert.

Les instal·lacions del Camp Nou acullen també el museu del Club
Font: www.fcbarcelona.cat


La qüestió és que conservar obres d'autors d'aquesta talla també implica la necessitat de comptar amb la feina dels restauradors en algun moment, per assegurar-ne la preservació en òptimes condicions. Aquesta tasca la realitzà el 2008 el restaurador Javier Chillida, coordinant un grup que intervingué tot tipus d'obres i materials.

Podeu llegir-ne la notícia i veure un vídeo sobre la intervenció al web del Futbol Club Barcelona, seguint el següent enllaç.

dimarts, 1 de febrer de 2011

El litigi de l'art sacre a la Franja de Ponent (XI)

El paper de la classe política
Josep Maria Pujals va ser conseller de Cultura entre juny de 1996 i desembre de 1999 i va gestionar la defensa de les obres d'art en els primers embats aragonesos. Una de les apostes fortes del govern va ser la consolidació del Museu de Lleida, amb la firma del consorci, la inauguració de Proèmium i el projecte per al nou edifici de la institució, que ja hem anunciat. 

Més específicament, podem citar que el Departament de Cultura va elaborar el 1991 un informe sobre museus a Lleida i una proposta de reordenació de fons museístics. En el document es proposaven fins a cinc museus per a diferents àmbits. Un Museu de les Terres de Lleida hauria d'incloure els fons del Diocesà i de la catedral; de l'Arqueològic i els fons paleontològics de l'IEI; del gabinet numismàtic de la Diputació; el producte d'excavacions arqueològiques urbanes i diversos materials procedents de la Seu Vella. L'edifici de la Maternitat (actual seu de la Biblioteca Pública de Lleida), n'havia de ser la seu.
La Paeria, per la seva banda, va endegar el 1992 un projecte d'infraestructura museística i va convidar la Generalitat i la Diputació a participar-hi. Mentrestant, es va tirar endavant l'exposició Pulchra, que havia de mostrar bona part dels materials del Diocesà, un desconegut aleshores pels lleidatans. La mostra es va inaugurar el 18 de desembre de 1993 i va clausurar el 31 de gener del següent. Amb motiu de l'exposició es va editar el catàleg del Museu Diocesà. Semblava un primer pas i se'n va parlar molt com a preludi del que, per fi, havia de ser el museu.
El director general de Patrimoni, Eduard Carbonell, va dir que durant el 1994, s'aprovaria per fi l'equipament. Dies abans de la inauguració de Pulchra el paer en cap, Antoni Siurana, i el president de la diputació, Josep Grau, van oferir el vell magatzem d'època gòtica de la Panera (aleshores caserna de la Policia Nacional) i la llar de Sant Josep, respectivament, com a seu definitiva del museu. Fou aquesta darrera la que emplaçà l'edifici de nova planta, però no fins al 2007.



Llocs de consulta
www.museudelleida.cat
CASANOVA, Eugeni. El complot. La trama en la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d'art. Pagès Editors. Lleida, 2008.
BERLABÉ, Carmen. "El Museu Diocesà de Lleida: una història retrospectiva" a Urx. Revista cultural de l'Urgell. Núm. 8, 1995.
BERLABÉ, Carmen. Els inicis de la museologia a Lleida i el Museu Diocesà: història i vicissituds d'una col·lecció. Tesina de llicenciatura, UAB, 1999.
GRACIA GIMENO, Juan Antonio. La nueva diócesis de Barbastro-Monzón. Historia de un proceso. CSIC, 2001.

dilluns, 31 de gener de 2011

Pròrroga de les visites per descobrir el MNAC

Fa menys d'una setmana recuperàvem una notícia que sortia la primavera passada del 2010, en la qual ens fèiem ressò de la iniciativa del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per posar a l'abast del públic les obres que conserva a les seves reserves.

Aquest projecte, organitzat durant el 2010 per commemorar el 75è aniversari del museu, ha tingut tal èxit que s'ha decidit prorrogar les visites a les reserves on s'hi conserven prop de 261.000 peces. Així doncs, encara hi som a temps!

Si voleu llegir-ne més, aquí teniu l'enllaç de la notícia a la versió digital del diari Ara.

La seu del MNAC a Montjuïc.
Font: www.turismedecatalunya.com

Els més buscats!

Sovint creiem que les obres dels grans mestres de l'art només es poden veure als museus. Tot i això, també hi ha uns privilegiats que els poden gaudir a casa seva perquè els poden adquirir quan alguna obra surt excepcionalment a subhasta. Més enllà hi ha els que no es resignen i opten pel furt. Qui deia que l'art no arriba a tots els públics?

Obres de Degas, Modigliani, Braque, Lautrec, Rembrandt i un llarg etcètera d'artistes porten anys en parador desconegut.


dissabte, 29 de gener de 2011

Els secrets de l'Esculapi

L'Esculapi d'Empúries és el símbol del jaciment arqueològic de la Costa Brava, que es restaurà durant 15 mesos en motiu del centenari de l'inici de les excavacions, i es presentà a una exposició al Museu d'Arqueologia de Catalunya, el passat 2008.

Podeu visualitzar aquests dos vídeos força interessants i molt curts, entre 3 i 4 minuts, que ens donen una aproximació als secrets de l'escultura.



divendres, 28 de gener de 2011

Com recuperar les pintures murals perdudes?

El fet d'arrencar les pintures murals d'un edifici sempre és un fet traumàtic per la memòria de la gent que en fa ús i ha viscut sempre amb aquella imatge de l'obra arquitectònica, però també per a qualsevol persona forana que acudeixi a visitar-la.

Les obres arquitectòniques han patit molts canvis al llarg de la història de tal i com van ser concebudes fins a l'actualitat per diverses raons, habitualment d'adaptació a nous usos o necessitats, però també per guerres o desastres naturals. Aquest fet sempre comporta el que hem d'entendre com una degradació de l'obra d'art, com una alteració de la seva imatge, doncs està interferint directament amb la imatge col·lectiva que prenem d'aquesta, distorsionant-la. Un exemple clar seria la imatge que tenim habitualment en l'actualitat d'entendre les esglésies romàniques de la Vall de Boí com unes arquitectures de pedra a vista, però és completament falsejada, doncs en origen estaven recobertes per un arrebossat de calç (tant a l'interior com a l'exterior), molt sovint decorat amb pintures.

A Catalunya tenim nombrosos exemples de principis del segle XX en que esglésies romàniques van perdre les seves pintures murals per diverses raons que no entrarem a analitzar. Aquest fet ha originat el debat en els últims anys sobre la conveniència del retorn de les pintures al seu lloc d'origen, per tal de poder-se observar en el seu emplaçament original i assegurar una correcta transmissió del missatge artístic.

En alguns casos, com a Sant Climent de Taüll, un artista en pintà una rèplica a un nou suport col·locat uns centímetres separat de l'original, de manera que quedi completament integrat. Actualment, però, s'està desenvolupant una tècnica molt interessant de reproducció fotogràfica coneguda com el Papelgel.



Aquesta tècnica, com veureu aplicada al vídeo, consisteix en realitzar fotografies de gran format de les pintures murals. Aquestes imatges es digitalitzen amb alta resolució i s'imprimeixen en aquest nou material, el Papelgel, realitzat a partir de polímers orgànics i inorgànics que quan s'humecta adquireix propietats elàstiques i adhesives, de manera que es pot adaptar a qualsevol superfície reproduint-ne la textura.

Per no realitzar les rèpliques sobre el mur, ni sobre les restes de pintura que es podrien conservar després de l'arrencament, es construeix una estructura separada uns centímetres de la superfície original, a base d'acer, fusta laminada i malla metàl·lica recoberta amb un morter, sobre el qual s'adhereixen les imatges impreses amb Papelgel.

dijous, 27 de gener de 2011

L'interior del MNAC

Des del passat 16 d'abril, tal i com se'n va fer ressò la premsa, el MNAC realitza una iniciativa molt interessant per tal d'apropar a la societat la difícil tasca dels museus: mostrar el seu fons. El diari Avui, ens ho explicava així a través del seu format digital, amb paraules de la periodista Maria Palau:

"Exceptuant el personal dels museus i els estudiosos, el públic general no té mai accés a les reserves. Mai. Però de curiositat per tafanejar les entranyes del museu no li'n pot faltar. Per això el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que celebra 75 anys, ha decidit obrir al públic les seves reserves amb visites en grup, amb reserva prèvia, que començaran el 16 d'abril. [...]
El museu custodia a les seves profunditats unes 260.000 obres, entre pintures, escultures, arts decoratives, cartells, dibuixos i gravats, fotografies, objectes i monedes. Dit d'una altra manera encara més rotunda, del total d'obres que posseeix el MNAC només un 15% llueixen a l'exposició permanent, un 78% són a les reserves i un 7%, dipositades en altres museus."


Martín Capeluto, a la xarxa

Permeteu-me una llicència penjant aquest vídeo del canal que l'Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico (IAPH) té a youtube. Es tracta d'una explicació de la participació d'un professor del Màster en Restauració de Monuments d'Arquitectura, de la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya, al curs "Intervenir en el patrimonio contemporáneo: métodos y técnicas".


dimecres, 26 de gener de 2011

El litigi de l'art sacre a la Franja de Ponent (X)

El 28 de març de 2006 Ciuraneta va firmar la demanda que havia de portar el cas al TRIBUNAL DE LA ROTAL'equip jurídic argumentava que fins al moment només hi havia hagut decrets administratius i no hi havia hagut cap pronunciament jurídic, ni per la via canònica ni, naturalment, per la civil. Lleida volia que s'analitzés ara la propietat de les obres i demanaven anul·lar els decrets administratius perquè anaven "contra fets provats".
A partir d'aquell moment Lleida va centrar tots els seus esforços en el tribunal de la Rota, però passats els mesos es va veure que difícilment aquest tribunal s'atreviria a desautoritzar la Signatura Apostòlica i, menys encara, el cardenal Re.
Finalment el 13 de maig de 2008 el tribunal de la Rota va comunicar al bisbat de Lleida que no admetia a tràmit el recurs. Havien apssat dos anys i dos mesos i la notificació s'expedia justament quan anava bé per al timing que el Vaticà havia decidit perquè l'administrador apostòlic de Lleida, el bisbe Salinas de Tortosa, ho va fer venir bé amb la seua sortida de Lleida, l'acord que havia de tancar amb el bisbe de Barbastre per al lliurament de les obres, i el nomenament del nou bisbe de Lleida, que va tenir lloc el 16 de juliol.
I és que Battista Re se sortia amb la seva quan el 2007 el prelat de Lleida Francesc Xavier Ciuraneta demanava la seva substitució per culpa de la malaltia que el consumia, Parkinson. Així doncs, s'encarregà de donar la diòcesi al bisbe de Tortosa, Javier Salinas, com a administrador apostòlic mentre no es nomenava un nou càrrec definitiu. Salinas havia estat nomenat bisbe pel mateix Battista Re als anys 90 i buscava arribar a cardenal, fets pels quals convindria amb la voluntat del magisteri romà.
Així doncs, el pla va culminar amb la signatura a Madrid, apadrinada pel nunci De Castro, de la cessió formal per part del bisbat de la majoria de les obres del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal que reclama Barbastre. El bisbe s'havia acomiadat la setmana anterior dels feligresos lleidatans amb una nota a la porta de les parròquies i uns dies més tard Re designava el nou bisbe, amb la missió de tancar l'afer.
Tot i això la societat lleidatana estigué al cas i va presentar l'assumpte als tribunals civils, que el van admetre. Tot començava així de nou, per bé que la justícia en aquest cas partiria d'una legislació escrita i definida, que és la que hauria de comptar en un Estat de dret.



Llocs de consulta
www.museudelleida.cat
CASANOVA, Eugeni. El complot. La trama en la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d'art. Pagès Editors. Lleida, 2008.
BERLABÉ, Carmen. "El Museu Diocesà de Lleida: una història retrospectiva" a Urx. Revista cultural de l'Urgell. Núm. 8, 1995.
BERLABÉ, Carmen. Els inicis de la museologia a Lleida i el Museu Diocesà: història i vicissituds d'una col·lecció. Tesina de llicenciatura, UAB, 1999.
GRACIA GIMENO, Juan Antonio. La nueva diócesis de Barbastro-Monzón. Historia de un proceso. CSIC, 2001.

dimarts, 25 de gener de 2011

El món de les gigafotos


El terme gigafoto el crea Albert Sierra (historiador de l'art, museòleg i membre de l'ICOM amb una dilatada carrera) per referir-se a aquestes composicions gràfiques basades en fotografies d'altíssima resolució.
És una tècnica relativament recent al nostre país, malgrat que faci ja uns cinc anys que s'està desenvolupant per empreses com Calidos, a càrrec de Josep Giribert, responsable de gigafotos molt interessants del patrimoni català, entre altres projectes, on també destaquen les panoràmiques i vídeos HD.

Així doncs, la millor manera per descobrir què són les gigafotos és precisament prenent les paraules del bloc de Calidos, on fan una aproximació breu i concisa: "Es tracta de fer un ‘mosaic’ de fotos, amb un teleobjectiu, per després ajuntar-les amb un software, com els que s’utilitzen per les panoràmiques. Posteriorment es retoca de nivells la imatge resultant i es divideix en una munió de petits fragments (de 256 x 256 pix). Integrada en una pàgina web estàndard permet ser visualitzada, amb un visor creat amb Flash, de forma interactiva i a temps real pel usuari. La tècnica no és complexa però requereix una gran potència de processador i memòria per gestionar imatges tan i tan grans. Actualment els límits teòrics amb que es podria treballar són imatges de 300.000 x 300.000 pixels, equivalents a una imatge de 100 x 100 m en els que es podria veure en detall el cap d’una agulla i que el fitxer resultant ocuparia 250 GB."




Després d'aquest vídeo que, tot i no tenir explicació, ens deixa veure el procés de realització d'una gigafoto, no queda més que gaudir de la qualitat i detall d'aquestes imatges del patrimoni català.
Visiteu el següent enllaç de patrimoni.gencat, on hi ha les gigafotos de grans obres d'art, d'entre les que no us podeu perdre el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll o la Vicaria d'en Fortuny.

Detall de la gigafoto de La Vicaria, de Fortuny.
Font: www.patrimoni.gencat.cat

Nova pestanya: Etiquetes

"EIX RESTAURA - Conservació del patrimoni" està perfeccionant el seu Bloc per tal que els usuaris puguin seleccionar més ràpidament els continguts que més els interessin. Si la última actuació en aquest sentit fou crear la pàgina a la xarxa social facebook, avui hem perfeccionat el disseny del Bloc.

Des d'ara ja teniu a la vostra disposició una nova pestanya al menú de la dreta amb el nom d'Etiquetes, on podreu consultar ràpidament les entrades que tracten sobre un mateix argument. D'aquesta manera, tindreu accés directe als articles que versen sobre els temes més visitats: Casos pràctics, Tècniques, Legislació i criteris o El litigi de l'art sacre entre altres.

dilluns, 24 de gener de 2011

Ja som al facebook!

"EIX RESTAURA - Conservació del patrimoni" és des d'avui a la xarxa social de facebook.
Podeu adherir-vos a la pàgina de la plataforma que creà Mark Zuckerberg a través del següent enllaç o bé a partir de la pestanya del menú de la dreta que hem afegit també avui.

Esperem que aquesta iniciativa faci arribar encara a més gent la informació que volem difondre des d'aquí.

El litigi de l'art sacre a la Franja de Ponent (IX)

La demanda de Lleida comptava amb el vot favorable del promotor de justícia Frans Daneels, que va interpretar que existia prou fonament jurídic per estudiar la propietat de les obres. La sorpresa va ser quan el bisbe de Lleida va rebre una carta que anunciava que Daneels havia estat remogut del càrrec per a aquest cas específic i cap altre. Així doncs, el 17 de maig de 2007 la Signatura Apostòlica es va pronunciar sobre el recurs presentat pel bisbat de Lleida, que pretenia provar la propietat de les obres, negant-se a tenir en compte els arguments.
Aquesta vegada, però , la Signatura va cometre una irregularitat: el plenari de cinc membres que va analitzar el recurs de Lleida era presidit pel degà del tribunal, cardenal Augusto Vallini, que ja havia presidit el plenari anterior que havia emès el mateix veredicte. Els juristes van informar que això anava en contra de tot tipus de dret, tant civil com canònic, ja que el magistrat que ha emès una sentència no pot judicar el recurs a aquesta mateixa sentència.
Lleida va recusar encara un segon membre del tribunal, Jean-Louis Tauran, per una actuació anàloga. Ja s'havia declarat en contra de Lleida, i va dir que ala Signatura Apostòlica no hi ha nivells ni instàncies. A més a més, amb arrogància deia que per qüestió de dates no havia tingut temps d'estudiar la documentació de Lleida i va dir que ja la coneixia, que no li vindria res de nou.
El fet que fins aleshores Lleida sempre hagués recorregut al tribunal de la Signatura Apostòlica explica Eugeni Casanova (octubre de 2008) que es deu a que "el primer que atribuí les peces a Barbastre va ser la Congregació per als Bisbes, a través del nunci. Tots dos formen part de l'Administració vaticana i, per tant, cap tribunal no va dictaminar res. Lleida va reclamar a la Signatura, que sí que és un tribunal. La Signatura ha fet diverses resolucions, però mai ha entrat en el fons de la qüestió, que és la propietat. L'objecte de la discussió doncs, per al Tribunal, no és la propietat, sinó el decret que havia fet un nunci perquè a ell li va semblar bé. El personal Re és una de les persones més poderoses al Vaticà, i aquesta és la primera vegada que un tema que porta ell li reboten a la Signatura, i això no li agrada gens. No cal dir que ell coneix un a un tots els homes del tribunal, i la majoria són subordinats seus o col·legues. Estem en una institució piramidal on no hi ha divisió de poders. La Congregació per als Bisbes, és a dir, el cardenal Re, intervé perquè el nunci és bisbe. Com que la Signatura va dir a Lleida no, sempre serà que no; i per això han de recórrer al Tribunal de la Rota. Tots els membres són juristes i professors universitaris, no com a la Signatura, que hi ha de tot".





Llocs de consulta
www.museudelleida.cat
CASANOVA, Eugeni. El complot. La trama en la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d'art. Pagès Editors. Lleida, 2008.
BERLABÉ, Carmen. "El Museu Diocesà de Lleida: una història retrospectiva" a Urx. Revista cultural de l'Urgell. Núm. 8, 1995.
BERLABÉ, Carmen. Els inicis de la museologia a Lleida i el Museu Diocesà: història i vicissituds d'una col·lecció. Tesina de llicenciatura, UAB, 1999.
GRACIA GIMENO, Juan Antonio. La nueva diócesis de Barbastro-Monzón. Historia de un proceso. CSIC, 2001.

dilluns, 17 de gener de 2011

Introducció a l'anàlisi dels materials artístics

Anteriorment hem parlat d'una fase prèvia a qualsevol intervenció de restauració, com és l'anàlisi multiespectral de les obres. De fet es considera que qualsevol procés s'ha d'iniciar, seguir i acabar amb la presa de fotografies.


Així doncs, l'inici d'una intervenció de restauració s'ha de realitzar en el sentit d'obtenir el màxim d'informació sobre l'obra, treballant amb professionals de diferents àmbits, per poder així valorar i determinar la conveniència dels diferents processos als que s'haurà de sotmetre el bé cultural.


D'aquesta manera, a nivell esquemàtic i salvant les distàncies, podríem establir un seguit de passos previs a la intervenció de restauració en si:


1. Estudi històric de l'obra. Sol realitzar-lo un historiador o historiador de l'art perquè ens informi sobre l'autor, l'època, l'estil i les referències històriques que es tenen de l'obra (si ha patit algun incendi, inundació, transports per la guerra, etc.) que puguin ser vinculants en les seves alteracions i estat de conservació.


2. Estudi multiespectral amb presa de fotografies. S'ha de realitzar amb la col·laboració d'un físic i un fotògraf. Calen controlar tant els paràmetres de la fotografia com el coneixement de les radiacions electromagnètiques i la seva interacció amb els materials constitutius de l'obra per tal d'establir els paràmetres adequats per obtenir uns resultats adients. Podeu llegir sobre aquest procés a una entrada anterior al bloc seguint el següent enllaç.


3. Presa de mostres i anàlisi dels vernissos, aglutinants, pigments i suport. Es realitza conjuntament entre el restaurador, químics i biòlegs per tal de poder determinar tots els detalls sobre els materials i tècniques artístiques, així com intervencions anteriors.


4. Anàlisi dels resultats. A partir dels resultats obtinguts, es poden determinar la conveniència o necessitat de certs processos de restauració. Així doncs, per exemple, si a través dels estudis es determina que hi ha un daurat a l'aigua o un vernís de colofònia, condicionaran uns tipus de neteja i sistemes d'eliminació concrets.


En el següent vídeo es dóna una aproximació sobre la presa de mostres i anàlisi dels elements constitutius de les obres d'art.