divendres, 28 de gener de 2011

Com recuperar les pintures murals perdudes?

El fet d'arrencar les pintures murals d'un edifici sempre és un fet traumàtic per la memòria de la gent que en fa ús i ha viscut sempre amb aquella imatge de l'obra arquitectònica, però també per a qualsevol persona forana que acudeixi a visitar-la.

Les obres arquitectòniques han patit molts canvis al llarg de la història de tal i com van ser concebudes fins a l'actualitat per diverses raons, habitualment d'adaptació a nous usos o necessitats, però també per guerres o desastres naturals. Aquest fet sempre comporta el que hem d'entendre com una degradació de l'obra d'art, com una alteració de la seva imatge, doncs està interferint directament amb la imatge col·lectiva que prenem d'aquesta, distorsionant-la. Un exemple clar seria la imatge que tenim habitualment en l'actualitat d'entendre les esglésies romàniques de la Vall de Boí com unes arquitectures de pedra a vista, però és completament falsejada, doncs en origen estaven recobertes per un arrebossat de calç (tant a l'interior com a l'exterior), molt sovint decorat amb pintures.

A Catalunya tenim nombrosos exemples de principis del segle XX en que esglésies romàniques van perdre les seves pintures murals per diverses raons que no entrarem a analitzar. Aquest fet ha originat el debat en els últims anys sobre la conveniència del retorn de les pintures al seu lloc d'origen, per tal de poder-se observar en el seu emplaçament original i assegurar una correcta transmissió del missatge artístic.

En alguns casos, com a Sant Climent de Taüll, un artista en pintà una rèplica a un nou suport col·locat uns centímetres separat de l'original, de manera que quedi completament integrat. Actualment, però, s'està desenvolupant una tècnica molt interessant de reproducció fotogràfica coneguda com el Papelgel.



Aquesta tècnica, com veureu aplicada al vídeo, consisteix en realitzar fotografies de gran format de les pintures murals. Aquestes imatges es digitalitzen amb alta resolució i s'imprimeixen en aquest nou material, el Papelgel, realitzat a partir de polímers orgànics i inorgànics que quan s'humecta adquireix propietats elàstiques i adhesives, de manera que es pot adaptar a qualsevol superfície reproduint-ne la textura.

Per no realitzar les rèpliques sobre el mur, ni sobre les restes de pintura que es podrien conservar després de l'arrencament, es construeix una estructura separada uns centímetres de la superfície original, a base d'acer, fusta laminada i malla metàl·lica recoberta amb un morter, sobre el qual s'adhereixen les imatges impreses amb Papelgel.