divendres, 14 de gener de 2011

El litigi de l'art sacre a la Franja de Ponent (VIII)

Malgrat la trentena de recursos i al·legacions presentats per Lleida, els tribunals eclesiàstics no han volgut entrar mai en el fons de la qüestió. No només això, sinó que l'Alt Tribunal de la Signatura Apostòlica
 va apartar un promotor de justícia (els fiscals en el marc eclesiàstic) que va voler acceptar el cas. I és que el Tribunal compta amb noms com Javier Echevarría (secretari personal de Josemaría Escrivá, cardenal de l'Obra avui en dia); Julián Herranz (cardenal també de l'Opus Dei); Jean-Louis Tauran; Antonio María Rouco Varela; Agostino Cacciavillani i Sergio Sebastiani; aquests dos últims membres del consell cardenalici de la Congregació per als Bisbes que dirigeix el cardenal Re, contra qui s'haurien de pronunciar en cas d'acceptar algun recurs de Lleida.
L'Alt Tribunal de la Signatura Apostòlica és, doncs, l'entitat que ha anat refusant de manera sistemàtica tots els recursos presentats per Lleida per qüestions de forma o per estar fora de termini. Santiago Bueno explica que els tribunals solen ser molt flexibles en aquests casos si veuen que hi ha raons fonamentades i que la justícia en pot sortir beneficiada, però en aquest cas no hi ha hagut cap signe de transigència.
Els experts demostren que les poquíssimes argumentacions jurídiques donades per la cúpula de l'Església en el litigi són un cúmul de tergiversacions, interpretacions partidistes i fugides d'estudi, per bé que no és d'estranyar en un feu teocràtic medieval com el Vaticà, on no hi ha separació de poders i el tràfic d'influències són la tònica dominant.
Simplement no hi ha hagut ningú que hagi gosat pronunciar-se contra les disposicions del cardenal Battista Re, un dels homes més poderosos de l'Església. Tot estava dat i beneït, valgui aquí l'expressió, fins que el bisbe de Lleida Francesc Xavier Ciuraneta es va plantar, i durant set anys va posar en evidència les arbitrarietats de Roma i la conferència Episcopal.
L'1 de març de 2006 es va saber que la Signatura havia demanat al bisbat de Lleida que aportés documentació relativa als recursos presentats. Els juristes que representaven Lleida es van mostrar esperançats perquè per primera vegada el Vaticà reclamava documentació per analitzar el cas. Fins que es presentessin els documents el tribunal va dictar una dilata.



Llocs de consulta
www.museudelleida.cat
CASANOVA, Eugeni. El complot. La trama en la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d'art. Pagès Editors. Lleida, 2008.
BERLABÉ, Carmen. "El Museu Diocesà de Lleida: una història retrospectiva" a Urx. Revista cultural de l'Urgell. Núm. 8, 1995.
BERLABÉ, Carmen. Els inicis de la museologia a Lleida i el Museu Diocesà: història i vicissituds d'una col·lecció. Tesina de llicenciatura, UAB, 1999.
GRACIA GIMENO, Juan Antonio. La nueva diócesis de Barbastro-Monzón. Historia de un proceso. CSIC, 2001.

2 comentaris:

Jaume Pubill ha dit...

Hola Aleix: Remenant i rebuscant coses sobre el litigi de les obres d'art de la franja he caigut al teu blog. M'ha agradat i penso anar-hi entrant.
Potser algun dia faré servir algunes de les dades que aportes,amb citació de la font -naturalment- i suposant que em dones permís...
Endavant en aquesta lluita per defensar el que és nostre. Els que en sou experts hi podeu fer molt..
Una abraçada

ALEIX BARBERÀ GINÉ ha dit...

Moltes gràcies Jaume. Evidentment, pots fer servir el que vulguis del que volco a internet. Tot i això, són molt recomanables els llibres de consulta que apareixen al final, en especial el d'Eugeni Casanova que fa un anàlisi molt interessant de tot plegat. Ja he vist al teu bloc que estàs molt al dia, però.
Salut!