dimarts, 25 de gener de 2011

El món de les gigafotos


El terme gigafoto el crea Albert Sierra (historiador de l'art, museòleg i membre de l'ICOM amb una dilatada carrera) per referir-se a aquestes composicions gràfiques basades en fotografies d'altíssima resolució.
És una tècnica relativament recent al nostre país, malgrat que faci ja uns cinc anys que s'està desenvolupant per empreses com Calidos, a càrrec de Josep Giribert, responsable de gigafotos molt interessants del patrimoni català, entre altres projectes, on també destaquen les panoràmiques i vídeos HD.

Així doncs, la millor manera per descobrir què són les gigafotos és precisament prenent les paraules del bloc de Calidos, on fan una aproximació breu i concisa: "Es tracta de fer un ‘mosaic’ de fotos, amb un teleobjectiu, per després ajuntar-les amb un software, com els que s’utilitzen per les panoràmiques. Posteriorment es retoca de nivells la imatge resultant i es divideix en una munió de petits fragments (de 256 x 256 pix). Integrada en una pàgina web estàndard permet ser visualitzada, amb un visor creat amb Flash, de forma interactiva i a temps real pel usuari. La tècnica no és complexa però requereix una gran potència de processador i memòria per gestionar imatges tan i tan grans. Actualment els límits teòrics amb que es podria treballar són imatges de 300.000 x 300.000 pixels, equivalents a una imatge de 100 x 100 m en els que es podria veure en detall el cap d’una agulla i que el fitxer resultant ocuparia 250 GB."




Després d'aquest vídeo que, tot i no tenir explicació, ens deixa veure el procés de realització d'una gigafoto, no queda més que gaudir de la qualitat i detall d'aquestes imatges del patrimoni català.
Visiteu el següent enllaç de patrimoni.gencat, on hi ha les gigafotos de grans obres d'art, d'entre les que no us podeu perdre el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll o la Vicaria d'en Fortuny.

Detall de la gigafoto de La Vicaria, de Fortuny.
Font: www.patrimoni.gencat.cat