dimarts, 1 de febrer de 2011

El litigi de l'art sacre a la Franja de Ponent (XI)

El paper de la classe política
Josep Maria Pujals va ser conseller de Cultura entre juny de 1996 i desembre de 1999 i va gestionar la defensa de les obres d'art en els primers embats aragonesos. Una de les apostes fortes del govern va ser la consolidació del Museu de Lleida, amb la firma del consorci, la inauguració de Proèmium i el projecte per al nou edifici de la institució, que ja hem anunciat. 

Més específicament, podem citar que el Departament de Cultura va elaborar el 1991 un informe sobre museus a Lleida i una proposta de reordenació de fons museístics. En el document es proposaven fins a cinc museus per a diferents àmbits. Un Museu de les Terres de Lleida hauria d'incloure els fons del Diocesà i de la catedral; de l'Arqueològic i els fons paleontològics de l'IEI; del gabinet numismàtic de la Diputació; el producte d'excavacions arqueològiques urbanes i diversos materials procedents de la Seu Vella. L'edifici de la Maternitat (actual seu de la Biblioteca Pública de Lleida), n'havia de ser la seu.
La Paeria, per la seva banda, va endegar el 1992 un projecte d'infraestructura museística i va convidar la Generalitat i la Diputació a participar-hi. Mentrestant, es va tirar endavant l'exposició Pulchra, que havia de mostrar bona part dels materials del Diocesà, un desconegut aleshores pels lleidatans. La mostra es va inaugurar el 18 de desembre de 1993 i va clausurar el 31 de gener del següent. Amb motiu de l'exposició es va editar el catàleg del Museu Diocesà. Semblava un primer pas i se'n va parlar molt com a preludi del que, per fi, havia de ser el museu.
El director general de Patrimoni, Eduard Carbonell, va dir que durant el 1994, s'aprovaria per fi l'equipament. Dies abans de la inauguració de Pulchra el paer en cap, Antoni Siurana, i el president de la diputació, Josep Grau, van oferir el vell magatzem d'època gòtica de la Panera (aleshores caserna de la Policia Nacional) i la llar de Sant Josep, respectivament, com a seu definitiva del museu. Fou aquesta darrera la que emplaçà l'edifici de nova planta, però no fins al 2007.



Llocs de consulta
www.museudelleida.cat
CASANOVA, Eugeni. El complot. La trama en la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d'art. Pagès Editors. Lleida, 2008.
BERLABÉ, Carmen. "El Museu Diocesà de Lleida: una història retrospectiva" a Urx. Revista cultural de l'Urgell. Núm. 8, 1995.
BERLABÉ, Carmen. Els inicis de la museologia a Lleida i el Museu Diocesà: història i vicissituds d'una col·lecció. Tesina de llicenciatura, UAB, 1999.
GRACIA GIMENO, Juan Antonio. La nueva diócesis de Barbastro-Monzón. Historia de un proceso. CSIC, 2001.