dimecres, 26 d’octubre de 2011

L'interior d'una restauració

Per si us l'heu perdut, aquí teniu l'enllaç al programa d'avui del "Què, qui, com" del Canal33, on han parlat de la restauració del quadre de Martí Alsina "El gran dia de Girona", la tela més gran de la història de l'art català. Tot i alguns titubejos, aporta una aproximació força interessant al món de la restauració de l'art, i del seu caràcter multidisciplinari.

Una imatge del programa. Visualitzeu-lo aquí
A més a més, des del web de Patrimoni de la Generalitat, podreu consultar un reportatge amb detalls sobre la intervenció i vídeos sobre el seu espectacular i difícil trasllat des del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) cap al Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBMC).

dijous, 6 d’octubre de 2011

RETABLO. Terminología básica ilustrada

Interessant plataforma la que han creat el Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico (IAPH) en col·laboració amb el Getty Conservation Institute de Canadà. Ens presenta la terminologia il·lustrada dels materials, tècniques i aspectes dels retaules, en diferents idiomes i amb imatges molt aclaridores.

Sempre pot ser un recurs més a l'hora d'aproximar-se i conèixer aquesta tipologia artística, tan abundant durant el barroc a la península.

Captura de pantalla des de la plataforma on-line
Si la voleu visitar, ho podeu fer des del següent enllaç.

El litigi de l'art sacre a la Franja de Ponent (XII)

El paper de la classe política (II)
El 16 de juny de 1995 s'aprova la desmembració, entrant en vigor el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutationem i poc després Aragó va començar a parlar de les obres d'art. La Paeria va reaccionar activament presentant el Pla de Museus per a la ciutat el maig de 1996. El document feia referència al compromís de 1988 d'Eduard Carbonell per a la creació d'un Museu per a la ciutat.
El maig i el desembre de 1996 i el maig de 1997, el bisbat, amb la col·laboració de la Paeria, va organitzar exposicions de portes obertes al palau Episcopal a fi que els lleidatans veiessin una part dels fons artístics.
Ja enmig de la polèmica, el 24 de desembre de 1997 es va inaugurar l'exposició Proemium, que contenia 58 obres fonamentals del museu, amb algunes de procedència aragonesa. L'exposició, de caràcter permanent, era emplaçada a l'església de Sant Martí, habilitada com a seu del Museu Diocesà fins que estigués enllestida la seu definitiva a la llar de Sant Josep. La decisió la van prendre l'1 d'agost de 1997 el conseller de cultura Joan Maria Pujals, l'aleshores bisbe de Lleida Ramon Malla, el paer en cap Antoni Siurana, el president de la Diputació, Josep Grau, i el president del Consell comarcal del Segrià Francesc Teixidó; redactant un conveni per repartir el pressupost de les noves instal·lacions que calia crear i assignant la xifra de mil milions de pessetes (60% aportat per la Generalitat i el 40% restant a parts iguals entre Paeria i Diputació).
El 12 de març de 1999 succeeix un fet clau per a la protecció de les obres en litigi. Es publica un edicte del Departament de Cultura que anunciava la inclusió al Catàleg del patrimoni Cultural Català de la col·lecció de Museu Diocesà, a fi de blindar-la davant de les reclamacions de Barbastre i quedant emparada per la Llei 9/1993 del Patrimoni cultural català. Aquest mateix any, el 18 d'abril, finalment la Generalitat aprova la constitució del Consorci del Museu, format per les cinc entitats signats esmentades, i els seus estatuts, quedant constituït el 27 de maig.