dimarts, 11 de març de 2014

Actualitzant els continguts

Feia vora un any, abans de la darrera actualització sobre la restauració a l'Arc del Pont, que no s'actualtizaven els continguts del blog. Compaginar estudis i treball feia difícil trobar moments complementaris per portar al dia tal i com calia aquesta pàgina web. Ara, però, aprofitant l'estada de feina a la capital ponentina es poden esgarrapar minuts als dies per anar polint aspectes que quedaven penjats. Entre els canvis, l'estructura de la pàgina, amb una capçalera amb els principals enllaços, així com la modificació dels continguts del menú de la dreta. Encara queden camps per omplir i dades per renovar, però és un principi!

La principal necessitat, però, era actualitzar el currículum. Ara ja hi podreu trobar les raons per les quals faltava temps per actualitzar el web. En estudis, acabar els tres màsters que hi havia en marxa. I en feina, viatjar molt! Podríem destacar el fet d'haver treballat a l'església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, restaurant les cantories gòtiques del temple, o la restauració del retaule barroc de Santa Maria de Taüll, a la Vall de Boí. Però del més profitós ha sigut haver guanyat la beca 2013 per treballar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, en l'especialitat de pintura mural, i seguir de ben a prop el progrés de la restauració que s'ha fet de les capes profundes del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. Si en voleu saber més, aquí.

Treballant el passat juliol a Pinós, a les pintures de la volta del presbiteri de l'església. Fotografia: Alba Colell.

dissabte, 1 de març de 2014

L'Arc del Pont recuperarà la seva història


Un dels indrets més emblemàtics de Lleida és, segurament, la plaça que porta el nom d'un poeta de la ciutat, en Jaume Agelet i Garriga, tan oblidat que, fins i tot, pocs lleidatans recorden que aquell espai porta el seu nom. El més habitual és conèixer l'emplaçament per l'estàtua que s'hi va col·locar el 1946 per rememorar uns altres "lleidatans" potser encara més il·lustres, Indíbil i Mandoni. Tot i això, l'escultura representava en origen als celtes Istoclaci i Indortes, obra en guix de Medardo Sanmartí (1884) sota el títol de Crit d'independència, que un cop fosa en bronze ja ens va semblar prou bé adaptar-la a la historiografia lleidatana.

En qualsevol cas, l'escultura d'Indíbil i Mandoni, potser la més reconeguda de la ciutat, compta amb un teló de fons inigualable, un marc fet a mida per a la fotografia i que, de ben segur, consolida tant a l'escultura com a l'espai com un dels indrets més característics de la ciutat, amb permís de la Seu Vella. Es tracta de l'Arc del Pont, una de les escasses reminiscències de la muralla medieval lleidatana que no ha estat engolida per les cases o destruïda per la pressió immobiliària. El seu interior, amb un arc de creueria del segle XV i diverses mènsules i capitells de la mateixa època tallats en pedra i d'una gran bellesa, porta oblidat molts anys, i encara seguirà així almenys una temporada més.

Imatge trobada per internet, datada a 1905, amb l'Arc del Pont sense Indíbil i Mandoni i atapeït de cases al seu damunt.
 Però la façana de l'Arc del Pont està en procés de restauració. D'estil neoclàssic, es va emplaçar sobre la portada original el segle XVIII, per començar a embellir la façana del riu de la ciutat. Les obres de restauració són coordinades per Albert Gaset, i hi participen dos restauradors més, la Maria Cardenal i un servidor. Cal dir, però, que no és la primera vegada que s'intervé sobre aquest monument. Al llarg de la història s'hi han realitzat pegats, traus i forats de tota mena: rases i perforacions al mig de la façana per al pas d'instal·lacions elèctriques; pegats amb morters de diferents tipus, la majoria dels quals agressius per a la pedra i, fins i tot, s'hi han substituït carreus de pedra que van quedar especialment afectats durant la Guerra Civil.

Cap al 1950, l'Arc del Pont ja comptava amb l'escultura d'Indíbil i Mandoni i mostrava els danys soferts durant la Guerra Civil.
L'objectiu de la restauració actual és aturar els mecanismes d'alteració actius que hi ha presents a l'obra. Es tracta, doncs, entre d'altres, d'extreure curosament tots els morters i pegats que s'han afegit sobre la pedra, ja que hi aporten sals, una de les principals causes de la disgregació d'aquest tipus de material. A més a més, es van realitzar reintegracions per igualar tota la superfície, emmascarant el pas del temps de la superfície. El que es pretèn és que l'Arc del Pont torni a explicar la història de Lleida de la qual ha sigut testimoni. Així doncs, després de la neteja de morters i carreus, de la consolidació puntual de les zones disgregades i del farciment de juntes i pèrdues amb morters de calç, es podran tornar a veure les senyals que la Guerra Civil va marcar sobre la pell del monument. Tot de marques de trets que, en un moment, es va decidir tapar i que ara tornaran a ser visibles a la ciutat. 

La intervenció de restauració de la façana està previst que tingui una durada aproximada d'un mes, de manera que finalitzaria a mitjans de març. Procurarem mostrar-vos algunes de les imatges del procés i dels detalls que a peu de carrer no es poden ni podran veure, per satisfer el delit dels més curiosos.